27 noviembre 2013
13 noviembre 2013
De Wroclaw a Tokyo
Aquesta exposició de'n Norman Sanchez és un resum dels últims treballs de pintura de l’artista. La influència dels seus viatges és el “Leitmotiv” de la creació, tant l’estada a Polònia com la sèrie de viatges al Japó, desperten interessos temàtics i denoten referents visuals singulars.
En aquesta, com si fos una fracció salomònica, podem trobar dos estils diferents, en quant idees i contingut gràfic, una sèrie de faules del viatge d’una Guineu i una granota pels temples Japonesos o el treball de caire conceptual.
Els estudis de Il·lustració juntament amb els de Belles arts es complementen i originen un conjunt crític referents als valors de la Societat espanyola actual. Trobarem una sèrie de pintures referents a la Tauromàquia, que més enllà de la estètica espanyolista, són una sàtira de la crisis cultural que estem vivint.
A través el muntatge referent a “Don Simon” i la sangria, dóna peu a un diàleg referent al oportunisme i la vagància que han demostrat alguns sectors econòmics. Sovint entorn del turisme s’exporta un producte vulgar i Kitsch com a prova d’una cultura estereotipada. Un exemple son els souvenirs que podem trobar als aeroports o les poblacions costeres on rebem un turisme de dubtosa qualitat.
Passejant la vergonya del meu país és això, un contrapunt estètic d’aquest frenesí del sobiranisme Català, però que dóna a entendre que no es tracta només de la crisis econòmica, sinó d’una cosa més greu que habita dins nostre, la cultura.
En aquesta, com si fos una fracció salomònica, podem trobar dos estils diferents, en quant idees i contingut gràfic, una sèrie de faules del viatge d’una Guineu i una granota pels temples Japonesos o el treball de caire conceptual.
Els estudis de Il·lustració juntament amb els de Belles arts es complementen i originen un conjunt crític referents als valors de la Societat espanyola actual. Trobarem una sèrie de pintures referents a la Tauromàquia, que més enllà de la estètica espanyolista, són una sàtira de la crisis cultural que estem vivint.
A través el muntatge referent a “Don Simon” i la sangria, dóna peu a un diàleg referent al oportunisme i la vagància que han demostrat alguns sectors econòmics. Sovint entorn del turisme s’exporta un producte vulgar i Kitsch com a prova d’una cultura estereotipada. Un exemple son els souvenirs que podem trobar als aeroports o les poblacions costeres on rebem un turisme de dubtosa qualitat.
Passejant la vergonya del meu país és això, un contrapunt estètic d’aquest frenesí del sobiranisme Català, però que dóna a entendre que no es tracta només de la crisis econòmica, sinó d’una cosa més greu que habita dins nostre, la cultura.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)